Diversos exemples d'experiències compartides en les Cerimònies d'Ayahuasca

Per a mi (Banijam), la més impressionant i que va marcar les pròximes etapes de la meva vida va ser, sens dubte, la primera presa.
Després dels encuriosados prolegòmens, en una sala de Madrid, amb unes trenta persones més, la introducció del Mestre va ser en un marc conceptual summament espiritulista i d'investigació interna, centrat en les bases de la filosofia budista, amb la qual empatitza profundament.

Al cap d'uns 20 minuts de la presa (uns 100 cc) va començar una estranya sensació de formigueig i relaxament de mans i braços i, sense deixar la postura de meditació, en la qual estic entrenat, vaig poder anar percebent, juntament amb les més físiques , estranyes sensacions amb la visió interna.
Colors i formes passaven per davant dels meus ulls amb fugacitat i crea un (i divertit) efecte hipnòtic i magnètic. He d'aclarir que, per a aquest llavors havia tingut, per anys, àmplia experiència amb el abusos d'alcohol, amb la marihuana, amb barreges explosives d'ambdues i més tard amb la meditació per la qual cosa disposava d'àmplia experiència en molt diferents estats alterats de consciència , el que em permetia observar, tot i que sorprès, amb força equanimitat, sobretot la màgia que es presentava a la meva consciència.
Omplia l'ambient una excelsa música d'aires místics orientals. La meva experiència anava "in creixendo". ... El meu ser estava impregnats d'una inefable sensació d'amor i connexió amb "alguna cosa" superior a mi. Estava allà conscient que era allà, que havia pres ayahuaska, però en el pla intern estava vibrant a un nivell cada vegada més màgic i realment meravellós. ¡¡Havia llum, ... havia pau, ... havia amor ... molt d'amor!! i ...¡¡ arribo l'èxtasi!!. Va ser quan va sonar, a la sala, el cor de monjos del monestir de Gaden Sharte, tibetans exiliats al sud de l'Índia. Els havia conegut personalment ja que els havia organitzat la seva presentació a Barcelona. En aquesta familiar, profunda i "al compàs" d'aquesta sublim vibració, és quan em vaig veure envoltat de vitralls de de múltiples colors, que vibraven en una freqüència rapidíssima i subtil, però ressonant al meu visió interna. Em envoltaven i formaven, entorn a mi, un ampli temple de vidres meravellosos, encaixats en forma de rombes, potser d'uns 20 cm. En aquesta sala hi havia el tron. M'atreveixo a dir (per abreujar) el tron de Déu. Una presència absolutament ... ¡¡Excelsa i celestial!!.
Vaig estar allà, absolutament ple, meravellat, agraït i ...¡¡ rendit a l'èxtasi!!, No sé per quant temps. Mai vaig veure a ningú, però pressentia la presència de elevadíssims i estimadíssims germans, monjos tibetans, que m'havien conduït, anònimament fins a aquest nivell. No vaig poder passar de sentir-me als peus del tron i de la sublimísima presència. Vaig anar clarament conscient, que no podia ni tan sols mirar cap amunt. ... No em vaig sentir preparat.
A partir d'un moment van començar a sonar, a la sala, crits punyents d'una companya que ho estava passant malament i es va trencar bruscament l'estat extàtic i se'm va fer entrar ... al bèstia!, A l'altra realitat, la del sofriment humà. Va crear que per la meva entrenament com meditador vipassana, vaig poder assumir, amb cert enuig, però amb un somriure compassiva el nou rumb. Vaig comprendre que m'estaven mostrant les dues cares de la realitat en aquest pla.
Òbviament, la del sofriment extrem ia la coneixia. La que no coneixia tot i tants anys de recerca i experiència espiritualista és ...¡¡ el Temple Meravellós i el Tron de Déu!!.
Suposo que se li pot dir una fugaç experiència de Satori, Nirvana, Cimera, il luminació o com se li vulgui anomenar. En realitat no hi ha paraules per transmetre-la en la seva veritable dimensió.
Com a investigador he conegut moltes experiències meravelloses, també amb Sant Pere, Peyote i Fongs psilocibes, però cap, tan interna, profunda, sublim i extàtica com la que acabo de descriure.
Amb les menci "plantes mestres" les experiències han estat més "terrícoles", en el sentit d'entrar ... ¡¡Això sí!!, Diverses vegades, en màgica ressonància amb la naturalesa externa. La màgia dels arbres, les flors, la lluna, les estrelles. La percepció de l'energia subtil,, de vides etèriques, de la màgica i meravellosa alquímia que conforma la naturalesa i la vida. He vist "respirar" a les pedres i m'he comunicat, a nivells (una altra vegada) meravellosos, percebuts com divins, amb les flors, amb arbres, boscos i paisatges. He vist amb els ulls externs l'energia lluminosa que envolta i genera la vida i la matèria. L'aura indescriptiblement bella de les flors i he pogut sentir-me acceptat, acollit i estimat per elles.
Tot això sense deliris, sempre conscient, al mateix temps, l'aquí i l'ara.
Tinc una diplomatura en Psicologia Clínica, estudiant antic de Meditació, estudiós de Psicologia Budista i místiques orientals. Naturista de vocació, Naturópata (metge naturista) de professió, espòs i pare d'una família feliç amb 5 fills. Mai he tingut problemes mentals (més enllà d'alguna, normal, crísis depressiva exògena), ni brots psicòtics de cap tipus. Fins i tot en una, remota, època de festes i alcohol, controlava.
La meva ment sempre ha estat prou poderosa com per no perdre el sentit de la realitat, pel que he vist aquests "mons paral.lels" sempre amb plena consciència de la "realitat habitual"
El aclareixo perquè qui vulgui veure en aquests relats desvaris d'una ment malalta s'equivoca. Si estic boig, i no dubto que ho estic, és en el sentit taoista del terme.
... "Si no et diuen boig no estàs al Tao (el Camí)".

"Els xamans tenen un profund entrenament en no perdre la consciència de l'aquí i ara, passi el que passi en la seva forma especial de curar." Fericgla


Gabriele:
Quan el meu marit retorn de Madrid i em va explicar de la seva increïble experiència que havia tingut amb una planta màgica anomenada Ayahuaska, i com va entrar en el més profund del seu ésser, com es va fusionar amb el món de l'esperit, .... Simplement vaig saber que havia de fer-ho.
Estava morta de por. Sabia que no era una droga, que entres en un estat alterat de consciència, que anava a enfrontar-me a una cosa completament nou. Si, definitivament, estava espantada. Però no havia de fer marxa enrere, perquè vaig saber clarament, que seria molt important per a mi. ... I així ho vaig fer.
Al començament de la cerimònia hi va haver paraules d'introducció, d'explicació i de preparació, els quals van ser molt importants per agafar confiança i sentir còmode.
Prenem uns glops d'aquesta màgica planta de l'amazones peruà, i als 30 minuts començava a sentir-me diferent. Tot en el meu s'expandia i no deixava de expandir-se. Enmig d'aquesta expansió, va aparèixer una llum que venia des de dalt, venia cap a mi. La seva energia era tan bella, tan lluminosa, sentia una màgica presència en aquesta llum, una energia tan divina que sentit estar davant del mateix creador.Nada, cap paraula, mai podrà descriure el que sentia.Habia deixat enrere el món mundà, el món del meu petit EGO, per viure al costat meu que purament era esperit. Estava an-res, un Res que estava ple del Tot. També això és gairebé impossible de comprendre, si no s'ha viscut ò sentit. Però així és. De sobte vaig començar a comprendre coses, moltes coses.
Se'm va acudir fer una prova ja que estava en aquesta tan privilegiat moment: vaig voler connectar amb l 'esperit del meu marit i preguntar unes coses que mai vaig poder comprendre del, coses que eren per a mi un misteri, i un problema. Pregunta, i no va passar res, però de sobte el meu cap va baixar sola i vaig comprendre que primer havia de demanar permís per a preguntar, i això vaig fer, vaig demanar permís. Després vaig tornar a preguntar, i se'm van ser donades les respostes que tant anhelava. Va ser realment increïble. Tants anys intentant entendre, donant-li mil voltes, desesperat, i aquí, de sobte, tenia totes les respostes.
I l'experiència no acabava aquí simplement, al final de la cerimònia, sinó que encara dies després, ja en estat normal de consciència, veia el món amb uns altres ulls. Em sentia més completa, més en pau amb mi mateixa i amb el món, comprenia més El tot.


Marifé:
Marifé.

Diagnosticada de fibromiàlgia, buscant, després de 8 anys visitant tot tipus de teràpies alternatives. mai vaig prendre calmants ni antiinflamatoris, excepte en alguns moments molt determinats. Vaig entrar, per casualitat (¿), en contacte amb la planta.
La primera experiència molt dura, perquè li pregunti a la planta (en estat de trànsit es pot dialogar amb l'àvia) que podia fer i em va portar al meu naixement, encara en el ventre de la meva mare. En aquest moment em vaig sentir fatal, tant psicològica com físicament.
Em va encomanar a Déu i em "deixi portar". Lluiti al principi, però al fi em vaig rendir.
Després vaig viure la meva mort, el meu enterrament ... i em vaig divertir moltíssim.

Quan vaig tornar a la setmana següent per sortir del dolor físic, em vaig adonar que en realitat no hi era pel dolor, sinó per una recerca més profunda. En aquesta segona presa ja vaig viure moments lluminosos. Em vaig veure i vaig sentir en els braços de la meva mare (ja morta)
Vaig prendre, una mitjana de dues vegades al mes i, en una ocasió de tres dies seguits.

Just al cap de tres mesos em va dir la planta que ... ¡¡Es va acabar el patiment físic!! Vaig sentir com que abraçava al món sencer, en un èxtasi amorós. Després moltes experiències lluminoses.

Després dels tres mesos vaig tenir diverses, esgotadores, per prolongades, experiències orgàsmiques, però no en el pla físic, sinó a nivell subtil.

Em vaig donar per curada i vaig anar espaiant les preses i en alguna em va mostrar un dany físic (gastrirtis), en una època que vaig deixar de tenir cura meva alimentació física i en situacions que tampoc havia digerit conflictes emocionals.

En total vaig anar assistint a cerimònies durant uns 9 mesos. Ara només molt esporàdicament. Realment no ho necessito. La "planta" no només m'ha curat físicament, sinó que m'ha obert un camí. ¡Gràcies!!

Matrimoni per la mort del seu fill.
A una de les Cerimònies, a Barcelona, va assistir un matrimoni que buscava consol per la mort accidental d'un fill jove, en un desgraciat accident de moto. Va ser una situació meravellosa, ja que la senyora va poder, en el tràngol, comunicar-se amb el seu fill, a qui va veure al costat d'un amic conegut (també mort). El seu fill la tranquil.litzar. Li va fer saber que es trobava molt bé on era. Ho va veure molt clarament i això li va donar un gran alleujament i acceptació. Va estar molt agraïda per haver assistit.